Aman aman, biografia

Estem acostumats a escoltar el repertori sefardita interpretat des d'una perspectiva del món dels músics clàssics, amb tots els seus tics: veus impostades, músics tocant amb partitures i sense espai per a la improvisació...Nosaltres preferim abordar-la des de l'òptica de les músiques tradicionals d'aquells països que van acollir els sefardites, que és, al cap i a la fi, la font d'on ells mateixos van beure en la seua diàspora.
 
                  La sonoritat d'Aman Aman està basada, tal com es pot escoltar en diverses gravacions de camp, en el so de les cordes i les percussions de l'Orient Mitjà (qanun, ud, cümbüs, baglama, darbuka, riq, bendir...), amb l'aportació més "actual" del cello, encara que interpretat com en les modernes orquestres del Magrib, Turquia o Egipte.
 

          Alguns fragments d'antigues gravacions que ens mostren evidències d'aquestos casos:

       La cantant d'Esmirna (l'actual Izmir, a Turquia), Victòria Hazan. Gravacions realitzades a Nova York durant la dècada dels 40, amb temes en les tres llengües que ella dominava: judeocastellà, turc i grec i acompanyament de kanun, ud, violí, percussions i clarinet. Increïble mostra de música a l'estil de les orquestres dels cafés turcs cantada en la llengua d'origen ibèric.
 

                             Victoria Hazan - Me kemí i me inflamí

     Un altre músic d'Esmirna, Josepo Burgana, gravat en 1984 per Susana Weich-Shahak. Este músic cec professional canta romanços acompanyant-se ell mateix amb un cümbüs.

                                 Josepo Burgana - Blancaflor i Filomena

      Kantor Isaak Algazi (Esmirna/Turquia 1889, Montevideo/Uruguai 1950).

Un preciós testimoni de la tradició musical sefardita en les últimes dècades del període otomà. A principis dels anys 20 no hi havia una sola casa jueva a Turquia amb gramòfon que no posseïra gravacions d'Algazi.
Algazi va ser admirat no sols pels jueus sinó també pels turcs, que ho consideraven un dels seus grans músics, honrant-ho amb els títols d'Efendi i Hoca, reservats únicament per als grans mestres.
En estos exemples -extrets de discos de 78 r.p.m. editats entre els anys 1925 i 1929- podem apreciar el seu domini del makam otomà, amb dos romanços acompanyats un amb ud i l'altre amb kanun.

 

                 Kantor Isaak Algazi - Ay mancebo, ay mancebo

      Els músics jueus Chalghi Bagdad, que tocaven en noses i festes jueves i musulmanes. Ací estan en El Cairo en 1932, per a participar en el concurs de música àrab, en el que van guanyar el primer premi. El music que agafa l'ud és el famós Daoud Al Kuwaitià.

                El cantant sefardita d'Istanbul Nissim Baruh, tocant el kanun al 1914
                (Del llibre "Es razón de alabar" de Miguel A. Sánchez)

Orquestra dels anys 30 amb ud, kanun, violí, pandero i cantants fesols (Salònica).